Aquest cop he tret el cap en una de les exposicions de l´art que més m´atrau, però, alhora, que més por m´ha fet sempre a l´hora de practicar.
L´Imma em va contar que el seu pare, en Ferran Vallmitjana, havia estat metge de La Nou de Gaià, el meu poble, en temps de guerra i que es va comprar un cotxe d´aquella època i que surt en un dels quadres, una mena de col.lage amb records d´infantesa, per tal de poder fer les visites als pobles dels voltants de Torredembarra, d´on era ell i hi tenia casa. Aquesta, junt amb els seus objectes que més han marcat l´artista, apareix tot just entrar a l´estança que acull l´exposició: passadissos, escales, joguines, miralls, rentamans, llits amb matalassos al descobert,... i els gats, per enfasitzar-los, entre moltes altres coses. Suposo que un recordatori per a l´Imma vers el seu pare, que, com em digué ella, no feia massa que havia mort, com el meu, però, el seu als noranta anys i escaig.
Després, sempre segons la meva mirada, passem a la joventut: anuncis, lectures, còmics, modes, viatges (Londres,...), època de formació i d´afirmació d´un mateix enfront l´entorn, de ser crític i contestatari amb el que ens ve donat.
I, ja al final, la dona madura, adulta, repassant el passat i intentant de pair-lo: quadres surrealistes que guarden els fetitxes de la infantesa com ara les sabates, flors, jardins, teles i composicions abstractes i simbolistes amb colors, intensos i vius: blaus, vermells, grocs, marrons,... I això al Passeig Mediterrani, prop del mar.
Felicitats, Imma! Heus ací la meva dedicatòria, treta de “Esbarjo amb l´Eli”, quatre poemes per a “La Nit de la Poesia”, dins la Tardor Literària de Tarragona:
“Stradivarius”
Tot a mitja llum, colors,
un marc de pins al fons,
d´esquena al mar, i jo,
com sempre, al meu racó.
Sona la música, també
font d´inspiració, tot, i,
sobretot tu, dona, una
invitació al mot i a la cancó
EXPOSICIÓ DE PINTURA DE L´IMMA VALLMITJANA
