De palmeres, de final d'estiu i fins i tot, de gelats a la plaça Aragó de la Torre n’haguéssim pogut parlar. Però no, al final havia de passar: al Joan Puigdelbellcastell més conegut com el rebotí de cal Catòlic li han tallat el coll. Al pati de la seva fortalesa, mentre tot semblava en pau, el magnicidi s'ha executat. Ni una gota de sang, cap batalla per lloar, cap senyera a mitja asta. Només un sentinella, com sortit d'un quadre de Velàzquez, vessa una llàgrima per la humiliació d’haver perdut el control de la jurisdicció a ell encomanada, mentre contempla consternat el munt de trossos de paper repintat que ara s'escampa vora l'ascensor que puja al ziggurat. <Cap dels eunucs podrà realitzar, els divendres de precepte, danses de glòria al proïsme, donada la situació surrealista que s'ha generat, afirma, suposem, algú del públic amb enuig >.
Al planeta Rosalia, el dia comença matiner amb les maniobres militars dels temporers al desert marítim. Avui, dia d'estiu de l'any de les dues grans plagues: la Derrochitis Interruptus i la Vakunamemassiva A, a les 7 a. m., el primer espècimen masculí ha clavat, profundament, el para-sol a la sorra per a la recolonització diària de la seva tribu, "Sargantanes al Sol" reproduint, mil.limètricament, el ritus ancestral de l'edat del Ferro que tanta admiració causa entre els antropòlegs: <Aquesta terra és meva, qui la xafi, el rebento!>.
Doncs bé, alhora que tot això passa, els deus discuteixen encarnissadament amb els mags fins al punt d'ignorar-se mútuament, <manera freqüent de comunicar-se entre la crème de la crème>. L'emergència, origen de l'assemblea extraordinària, és decidir qui i com finançarà la resurrecció de la carn. Quadratura del cercle, fer del res inexistent, la màgia misteriosament misteriosa que conjuri l'or necessari d’on ja no en queda, per portar a bon port l'objectiu: "Cortar y pegar". A la fi, els missatgers han fet mans i mànigues i, en direcció a ponent han trobat el druida Dalmosamix. Qui s'ha fet càrrec de la poció màgica que ha tornat a la vida al nostre majestuós personatge, popular per la seva indumentària retro. Amb la pell més bruna i molt ben menjat, el nostre cabdill torna a casa preparat pel combat que s’acosta.
Ha arribat, ja, l'hora dels tornejos a plaça, l'objectiu és neutralitzar el sortilegi que, any rera any, reescriu la Demèntor de les Prohibicions Intramurs. La qual, ha manllevat el codi d'accés al Portal d'Energia de la Festum Majòrica en benefici d'augmentar el seu propi poder. <Potser, -algú ha apuntat- haurem d'esperar un nou Robin Hood, un nou rei Artur, amb Excalibur inclosa, perquè ens alliberi d'aquesta opresora situació>. Ja ho han intentat els Senyors de la Nit, malgrat actuar, com a peix fora de l'aigua, un migdia calorós del mes de la falç al puny molt per fora dels seus dominis obscurs. Això sí, preparant un magnífic vudú al cim del cràter amb totes les deïtats presents arrenglerades, amb barret country i en posició de "descanso", enveja de tot "lo" món civilitzat. També, ho ha provat la Bandada Ganàpia dels Pistolons a l'horabaixa, que a part d'espantar canalla, donzelles i carregar-se timpans, munten el conclave de les cadires, en un racó, en un intent frustrat que acaba en llenya.
Mentre tot això esdevé, els llocs d’avituallament i queviures estan col·lapsats i amb les lleixes buides. Al planeta Rosalia, hi ha distintes galàxies hominoides inconnexes. En una situació de plaga civil massificada, els carretons plens de productes agroalimentaris fins a vessar, són conduits majoritàriament per membres de la tribu del Sol que lluiten físicament pel control dels passadissos de les grans superfícies, ara minis.
Però bé, tornem al combat que és del nostre màxim interès. Ara els toca bellugar peça al triumvirat dels mags: el gran Rat Sec, primer lloctinent, el Tor Hero, la seva mà dreta i l'Omnipresent d'Hamelín Qualityl, que estan d'hores baixes i belluguen tan poc com poden les seves fitxes esperant un nou trígon dels astres que els ompli la bossa. Amb tot, passen a l'ofensiva i disposen que els seus sacerdots-músics, engalanin el terra amb lliris i roses per l'inici de les danses rituals, que ofereixen sacrificis humans a l'altar del volcà, epicentre de les intrigues i maldats d’aquest món i, així, aplacar els déus.
Com cada any, el ritual s'executa a la perfecció entre els crits esgarrifosos dels immolats <Que callin ja, que molesten!> i la destrucció ocasionada per les bèsties de foc. És l'hora del darrer ball cerimonial, l’últim gran intent d'enguany per aconseguir el codi que ens permeti travessar el Portal d'Energia de la Festum Majòrica situat a la plaça, la darrera oportunitat per generar una autèntica evolució col.lectiva al estil Pokèmon que ens retorni la il·lusió i així canviar el fatídic destí del planeta Rosalia. En Joan Puigdelbellcastell, reimplantat, amb sa muller, surten al pla de palau per executar l'acte alliberador <A veure si aquest any aconseguim obrir el Portal -va pensant l'altiva figura-, i així ens paguen d'una vegada per totes el remolc per anar de tournée >. No hi ha dracs afamats, ni ogres, ni el tiet malvat del Rey Leon ni cap altra bèstia horripilant que amoïni els protagonistes. L'enemic és invisible, pertany a la dimensió virtual, al quadrant psíquic, al què diran... Ara, entren en escena, tan sols, un esquadró de querubins trobadors que inicien la música encantada. El moment ha arribat, tot d'una, els peus dels monarques s'enlairen del terra. La seva dansa es tan intensa que sembla que levitin. Els giravolts s'organitzen a la perfecció, el calçat és el toc distingit del ball, i el públic resta meravellat amb la boca entreoberta i la baveta apuntant, de tanta bellesa i emoció concentrada. Però, si despertem a la realitat de nou, tot plegat ha durat uns 5 minuts i els ballarins esbufeguen i suen copiosament mentre surten de l'escenari derrotats. Tot ha acabat, en un tres i no res, amb la invasió dels dimonis, els Senyors de la Nit, que ocupen ràpidament els centres neuràlgics del lloc. Haurem d'esperar, doncs, un altre any per tornar a intentar la gesta, però no patiu, la vida continua i molts no s'han adonat de res. Demà, ben de matí, tornarem a ser normals: els súpers estaran a rebentar de gent caçant productes envasats, mentre que les unitats motoritzades de les fronteres marítimes remouran el desert costaner recullin totes les ofrenes que els temporers de les "Sargantanes al Sol" ofereixen a la deessa Gaia i al dèu Konsúmer. Esperem, que aquest exèrcit duaner no deixi mai de recol·lectar, ja que el mur d’andròmines que s'aixecaria irremeiablement negaria a les Llevantades de Tardor, besar la Façana Marítima dels Vogadors, traca final i imprescindible per arrodonir el Cicle Overbooking Stacional. Així és el planeta Rosalia. Preneu-ne bona nota i l’any que ve, ho tornarem a provar!
Xavi Sellarès Casas
LA FESTUM MAJÓRICA